CONTE: EL PETIT AVET

Hi havia una vegada un avet petitó, enmig d'un bosc, que estava molt i molt trist. I plorava. Sabeu per què? Perquè no li agradaven les seves fulles.

- Snif, snif - plorava - no m'agraden aquestes fulles tant punxegudes. Tots els àrbres tenen les fulles més boniques que les meves.

I va estar plorant tot el dia. Fins que es va fer de nit. I abans d'adormir-se, desitjava:

- M'agradaria, m'agradaria tenir les fulles d'or!

L'endemà al matí es va despertar el petit avet i les seves fulles eren grans fulles d'or.

- Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques! I són totes d'or!

Però tant boniques eren que va passar per allà un lladre i se les va endur totes. I el petit avet va tornar a plorar:

- Snif Snif - plorava - Ja no vull fulles d'or, que se les enduen totes! Vull fulles de vidre, que són potser encara més boniques!

Aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles de vidre. I l'endemà, al despertar-se:

- Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques de vidre!

Però aquell dia va bufar un vent molt fort, que va tirar totes les fulles de vidre a terra, trencant-les amb un gran terrabastall.

- Snif Snif - plorava de nou el petit avet - Ja no vull fulles de vidres, que es trenquen totes! Vull fulles ben verdes.

I aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles ben verdes. I l'endemà, al despertar-se:

- Oh! Què content que estic! Quines fulles verdes més boniques!

Però per davant va passar un ramat d'ovelles.

- Mireu, mireu quin arbre més baixet i quantes fulles que té

I les ovelles van començar a menjar-se les fulles del petit avet. I no en van deixar ni una.

- Snif, Snif - tornava a plorar el petit avet - no vull ni fulles d'or, ni de vidre, ni verdes! Jo el que realment vull són les meves agulles.

I aquella nit es va adormir desitjant més que mai tornar a tenir les seves fulles d'agulla. I així fou quan, l'endemà de bon matí es despertà i tenia una altra vegada les seves fulles fortes i punxegudes.

I sense ningú que li robés les fulles, ni les trenqués, ni se les mengés, es va fer un arbre alt i gros i servia d'aixopluc a tots els animalets del bosc.