COLOR BLAU

L'altre dia vam fer la festa del color Blau observant objectes i diversos elements que hi havia a la classe, (les cadires, els cotxes...) vam manipular paper de cel·lofana blau, vam estripar paper de seda blau, vam pintar  amb plastidecolor blau i vam enganxar gomets!!

Cançó dels colors

Blau, blau, blau

és el vestit que porto.

Blau, blau, blau

és tot el que jo tinc.

Perquè m'agrada el blau de les onades

i el meu amic és un mariner.

PATGE REIAL

Hola papis!!

L'altre dia va venir el Patge Reial al TIC TAC, al principi molts dels nens i nenes van plorar una mica, però en veure que tenia un munt de xocolata per repartir, aquesta por va marxar i ben contents li van donar la carta!

  

Gràcies per la visita Patge!!

Tió de Nadal!

Fa unes setmanes vam trobar un tronc al pati, era el Tió!!!!
Li vam posar una manta, i durant uns dies vam donar-li molt menjar: galetes, mandarines, xocolata...
El passat 24 de desembre el vam fer cagar regals cantant aquesta cançó:
Caga Tió, caga torrons, d'avellanes i pinyons... si no vols cagar... garrotada vaaaaaaaaaaa

CONTE: EL PETIT AVET

Hi havia una vegada un avet petitó, enmig d'un bosc, que estava molt i molt trist. I plorava. Sabeu per què? Perquè no li agradaven les seves fulles.

- Snif, snif - plorava - no m'agraden aquestes fulles tant punxegudes. Tots els àrbres tenen les fulles més boniques que les meves.

I va estar plorant tot el dia. Fins que es va fer de nit. I abans d'adormir-se, desitjava:

- M'agradaria, m'agradaria tenir les fulles d'or!

L'endemà al matí es va despertar el petit avet i les seves fulles eren grans fulles d'or.

- Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques! I són totes d'or!

Però tant boniques eren que va passar per allà un lladre i se les va endur totes. I el petit avet va tornar a plorar:

- Snif Snif - plorava - Ja no vull fulles d'or, que se les enduen totes! Vull fulles de vidre, que són potser encara més boniques!

Aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles de vidre. I l'endemà, al despertar-se:

- Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques de vidre!

Però aquell dia va bufar un vent molt fort, que va tirar totes les fulles de vidre a terra, trencant-les amb un gran terrabastall.

- Snif Snif - plorava de nou el petit avet - Ja no vull fulles de vidres, que es trenquen totes! Vull fulles ben verdes.

I aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles ben verdes. I l'endemà, al despertar-se:

- Oh! Què content que estic! Quines fulles verdes més boniques!

Però per davant va passar un ramat d'ovelles.

- Mireu, mireu quin arbre més baixet i quantes fulles que té

I les ovelles van començar a menjar-se les fulles del petit avet. I no en van deixar ni una.

- Snif, Snif - tornava a plorar el petit avet - no vull ni fulles d'or, ni de vidre, ni verdes! Jo el que realment vull són les meves agulles.

I aquella nit es va adormir desitjant més que mai tornar a tenir les seves fulles d'agulla. I així fou quan, l'endemà de bon matí es despertà i tenia una altra vegada les seves fulles fortes i punxegudes.

I sense ningú que li robés les fulles, ni les trenqués, ni se les mengés, es va fer un arbre alt i gros i servia d'aixopluc a tots els animalets del bosc.