Ja queden pocs dies per anar al teatre!!! Els nens i nenes de la classe dels Esquirols i dels Gegants anirem a veure la CAPUTXETA VERMELLA,
Hi havia una vegada una nena molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella, sempre la portava posada i tothom li deia Caputxeta Vermella!
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que estava malalta i vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s'entretingués pel camí, doncs era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
La Caputxeta va recollir el cistell i es va posar en camí, no li feia por perquè allà sempre trobava molts amics: els ocells, els esquirols...
De sobte va veure el llop davant seu.
-On vas Caputxeta?- li va preguntar el llop.
-Vaig a casa de la meva àvia, està malalta i li porto un cistell amb pastissos- li va dir la Caputxeta.
-Jo també vindré- va dir el llop.
La Caputxeta es va entretenir agafant flors- El llop se'n ha anat- va pensar- L'àvia es posarà molt contenta quan li porti les flors i els pastissos.
Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument a la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.
L'àvia es va espantar i es va amagar a l'armari.
El llop es va ficar al llit i va tancar els ulls. No va haver d'esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La Caputxeta es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
-Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens.
-Són per veure't millor- va dir el llop.
-Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens.
-Són per sentir-te millor.
-Àvia, àvia, quin nas més gran que tens.
-És per olorarte millor.
-...i àvia, quina boca més gran que tens.
-És per menjar-te millor- va dir el llop.
Però sort que en aquest moment va aparèixer un caçador que va fer fora al llop i mai més va tornar a molestar a la Caputxeta i a làvia!
